En el segle III a. C. els maies comencen a conrear el cacau i utilitzen les seves llavors per a elaborar una beguda freda i amarga. Més tard, els asteques, la beurien calenta. Amb el descobriment del Nou Món, en un dels viatges de Colón a Guanaja en 1503, els espanyols van descobrir el cacau gràcies als indis que tant valoraven aquesta llavor. No sols la consumien sinó que la utilitzaven com a moneda de canvi. Més endavant, en un convent d’Oaxaca li van incorporar el sucre que havien portat els espanyols.

Durant la Revolució Industrial van sorgir les fàbriques de xocolata i a mitjan segle XIX no sols es bevia com fins llavors sinó que van començar a fabricar tauletes, bombons i llaminadures.